Ningú d'Enlloc (...1194-...)

No va ser un trobador gaire reconegut per els seus versos, si més no per la seva condició de noble, ric, poderós i prepotent. Sempre tenia el que volia i si no li ho aconseguien. Però si alguna cosa tenia aquest difunt trobador , és que les seves melodies eren capaces fins d'amansar la fera mes ferotge de les contrades d’occitania. No residia permanentment al castell d'Enlloc, ja que les aventures politico-amoroses el feien viatjar sovint a diferents llocs de la geografia occitana. En els seus versos es pot intuir el poc amor i respecte que tenia envers les seves amants, per això el seu poc reconeixement als seus versos. Això ens dona entendre que les seves visites eren purament per interessos. Però us preguntareu que fa que no haguem sentit a parlar de tan peculiar trobador (sobretot el nom). Doncs en diferents escrits dels seus servents deixen a entendre i amb proves irrefutables, que eren ells qui feien tan aclamades melodies, cosa que li treu reconeixement i admiració a aquest trobador de terres incertes d'occitania.