10/26/2005

AMICS

Hi ha moments a la vida en els que trobes a faltar tant a algunes persones que voldries treure-les dels teus somnis i abraçar-les. Somia el que vulguis somiar, vès on vulguis anar, sigues el que vulguis ser, perquè nomès tens una vida i una oportunitat per fer les coses que vols fer.Tingues la suficient felicitat que et faci dolç , els suficients entrebancs que et facin fort, la suficient tristesa que et faci humà i la suficient esperança que et faci feliç . Posa't sempre a la pell d'altres persones, si sents que et fa mal, provablement també n'hi farà a aquella persona. La majoria de la gent feliç no necessariament té el millor de cada cosa, ells només agafen el millor de les coses que apareixen al llarg del seu camí. La felicitat existeix per aquells que ploren, aquells que els fa mal, aquells que han buscat, aquells que s'han entrebancat, perquè només ells poden apreciar la importància de les persones que han tocat les seves vides.
La vida comença amb un somriure, segueix amb un petó i acaba amb una llàgrima.
Quan tu vas nèixer estaves plorant, i tothom del teu voltant estava rient. Viu la teva vida de tal manera que quan moris siguis tu el que rius i els altres els que plorin.

P.D-Aquest text no és obra meva, el poso aqui només per que volia k el tinguesiu a l'abast.

3 Comments:

Blogger Ricard said...

quina pena que l'escrit no sigui teu, perquè és molt bonic.
M'agradaria llegir alguna cosa relacionada amb això que surti del teu caparró. Seria molt interessant, perquè si ets capaç de d'oferir-nos aquest tipus de reflexions, segur que tens el potencial de dir-no-ho amb les teves pròpies paraules. Ho faràs? Va, vingaaaa. Gràcies.

8:08 PM  
Blogger BORJA_CAT said...

Crec k el més important d'un text es el contingut, no l'autor. Encara que l'autor sigui algú altre no deixo de kompartir aquesta reflexió sobre l'amistat i crec k per eskriure això kal trobar-se en una situació determinada. La temàtica de les meves reflexions no son sobre la naturalesa psicològica de les persones, si no per la orientacio i implicacio de les personesen la societat, com podria ser la política. Pot ser és un tema molt més recurrent i facil esplaiar-se tan com es desitgi, però el trobo mes adient per comentar públicament. Amb això no vull dir que rebutgi parlar de les relacions sentimentals entre individus per k no interessen tan a la gent, el k crec es k es un tema tan íntim que lo mes probable es k ningú m'entengui. Cadasku donem la nostra opinió personal sobre el que anomenaríem fenomens emocionals. Això comporta part de lo compres per akest text i d'altres tantes coses k es podrien escriure des de diferent punts de vista, el valor que donem a akestes relacions son tan diverses k mes d'una i de dues persones no estaran ni d'akord amb akest text. El text esta extret d'una cadena per e-mail d’internet i et recomanava passar-lo per alegrar el dia algú, només k hagi alegrada a una persona la meitat de lo que em va fer sentir a mi, ja estaré kontent. Només volia ser transmissor d'un punt de vista que kompartia i donada la genialitat del text no he pogut d'estar-me de reproduir-lo en aquest petit mitja de difusió.

P.D-Els meus textos i reflexions son desenvolupats per fets que crec rellevants i per opinions socials meves, no vull comparar els meus escrits amb d'altres, si la gent els compares altre cop amb aquest, el trauria d’immediat.

10:11 PM  
Blogger sareta said...

Borjaaa!! jaja wala aket text toca la fibra ehhh, crec el mateix, no importa l'autor, l'important és el text i estic d'acord amb el que hi diu! borja ex-cumpany!! :(! ploraré xk ara estem punta a punta :(!!

Creo ver la llúvia caer, en mi ventana te veo pero no està lloviendo, no es más que un reflejo de mi pensamiento, hoy te echo de menos, yo sólo quiero hacerte saber, amigo, estés donde estés que si te falta el aliento yo te lo daré.. si te sientes solo, háblame, que te estaré escuchando, aunque no te pueda ver... aunque no te pueda ver... !!!

12:54 AM  

Publica un comentari

<< Home